A l'horitzó

Avui comença el compte enrera que tant he desitjat.
Parat el temps a la vorera, avui m'he de decidir.
I no sé, com anirà,
i no sé, com m'afectarà.

Deixaré que la carretera, em guiï els primers dies,
ningú em farà dubtar de res, és la meva utopia.
I farem un lloc, amb la companyia
i amb els ulls ben nous i amb compromís.

Ja veuràs com serà així, com t'omplirà per dins
has de deixar que actuï la màgia.
Tingues sols un pensament,
deixa'l caure a l'horitzó,
serà molt millor del que hauries imaginat.

Val la pena desitjar que vingui un nou despertar.
He fet fora els pensaments que no em porten enlloc.
I ara tinc espai i molta distància.
I tot ho veig més clar, més viu, més ple.

Sóc capaç de decidir, peró mai el que surt de mi
sembla que no tingui prou importància.
No vull res més que ser com sóc,
vull esperar que a l'horitzó hi hagi algú,
que m'escolti, que ens escolti a tots.

Ja veuràs com serà així, com t'omplirà per dins
has de deixar que actuï la màgia.
Tingues sols un pensament,
deixa'l caure a l'horitzó,
serà molt millor del que hauries imaginat.