Enmig del camí

Qui sap on són, la vella guàrdia que mou el món,
qui sap on van, aquells valents, peluts, triomfants.

Vam despertar-nos tot just ahir,
generàvem moltes expectatives.
Hem aprés molt, d'aquells que un dia
ens van obrir les portes del paradís.
Tapats del Sol entre les pedres
hem d'aguantar fins al final.

No sé qué faré si te'n vas,
em quedaré sol al mig del camí.
No sé qué faré si te'n vas,
tot el que m'importa és ara lluny d'aquí.

Qui sap qué vol, qui en sap el dol
d'algú que trenca amb els vells patrons
qui sap qui és, qui sap com és
aquell a qui puc agafar-me.
Vull per davant propostes, no podem esperar més
els que callen encara, potser un dia parlaran
i mentrestant es viuran tempestes,
fins que arribi el que ha de venir.

Tapats del Sol entre les pedres,
cercant missatges enterrats,
per poder véncer les miséries
hem d'aguantar fins al final.

No sé qué faré si te'n vas,
em quedaré sol al mig del camí.
No sé qué faré si te'n vas,
tot el que m'importa és ara lluny d'aquí.

No t'apaguis,
no vull que marxis,
vull seguir amb tu fins al final.