La carta

He buidat l'armari i he vist la carta
que tant de temps he estat buscant.
Em parlaves dels teus somnis,
d'allà on volies arribar i em deies:
"No paris de donar-me forces per demà,
buscaré la bandera on hi cabrem tots junts,
amb força fes-te una imatge dins del cap
d'alló que vols que et passi i et passarà".

El temps ha fet de tu i de mi una casa
plena de llums i de miralls.
Hi ha una nena fora el porxo
amb una tassa entre les mans, jo et dic:
"No paris de donar-me forces per demà,
buscaré la bandera on hi cabrem tots junts,
amb força fes-te una imatge dins del cap
d'alló que vols que et passi i et passarà".

No se t'acaba el temps, l'hivern passa corrent,
no et deixis d'abrigar pel que pugui passar.
Serà i serem com bufa el vent, sense quedar-nos quiets,
lentament caminant, els dies van passant.

Queden tan lluny les primaveres
que ens inventàvem al mal temps.
Ara jo penso en les que ens queden
i no vull que siguin diferents.
Cau el Sol en la distància,
la nit arriba al seu moment,
hi ha una nena fora el porxo
que riu i ens mira fixament.
"No paris de donar-me forces per demà
buscaré la bandera on hi cabrem tots junts
amb força fes-te una imatge dins del cap
d'alló que vols que et passi i et passarà".

No se t'acaba el temps, l'hivern passa corrent,
no et deixis d'abrigar pel que pugui passar.
Serà i serem com bufa el vent sense quedar-nos quiets,
lentament caminant els dies van passant.