La casa

Fa cinc anys i un dia de casa va marxar,
volia alliberar-se, tornar a començar.
Va fer un gir en la vida difícil d'explicar,
quan semblava que ho tenia no s'ho va repensar.

Dins la bossa dues mudes, un cd d'Edith Piaf,
el poema d'una amiga, En el camí de Kerouac,
la foto de família i el carnet d'identitat i
un pot amb quatre herbetes
és tot el que es va emportar
quan un dia se'n va anar a viure
lluny de tot.

Va ser més dur al principi
del que havia imaginat,
ara tenia el que volia,
peró també la soledat.
I buscava tot sovint,
per camins desafinats.
Tant li era una estranya,
per sentir-se acompanyat.

Tens una nit, per enamorar-te,
tens un matí, per abraçar-me
i un altre nit, per expressar-te
i un nou matí per oblidar-me.
Per oblidar-me per sempre.
No m'esperis.

Quan el Sol per l'Oest
il·lumina aquella casa,
tot es calma
i comença un gran espectacle
fins que se'n va a dormir.
I ara sol, amb la llum d'una trista espelma
se'n recorda quan un dia ell era un altre
i sap que ara és feliç.

Serà un miracle,
serà un miracle si al final
em puc entendre amb algú com tu.

Quan el Sol per l'Oest
il·lumina aquella casa,
tot es calma
i comença un gran espectacle
fins que se'n va a dormir.
I ara sol, amb la llum d'una trista espelma
se'n recorda que un bon dia ell era un altre
i sap que ara és feliç.