El follet

A les portes d'una gran ciutat, hi ha algú passejant.
Els secrets d'una rondalla, estan segurs al seu cap.
Sempre diu que ningú no l'acompanya, però no vol deixar la ciutat

És un follet, no és pas un home.

Com trets d'un conte, el seu somriure i ell viuen d'esquena al passat.
Ell és com una pàgina enganxada al llibre del temps, ningú no el recordarà.

És un follet, no és pas un home...
però mai ningú ho sabrà.

Sempre esperes que et vinguin a buscar, cada cop més enllà.
Els avis l'han vist sempre com és ara, ell no s'ha fet gran,
només té por del comiat.

Diu que quan més estima, més s'enyora quan li falta
qui per a ell, no plora.

És un follet, no és pas un home...
Però mai ningú ho sabrà.