L'illa
Camines, vas perdut tot el dia
Camines per sobre una via
que encara no té un destí final
Comptes tots els diez que fan falta
i és que no perds l’esperança
després diuen que no teníem ideals
Vius en un món que canvia
on poques coses t’inspiren
Jo estic amb tu
Contemplarem el món des d’un miratge
perdut al mig del mar
I esperarem que arribi el dia en tot torni a ser especial
No deixarem entrar a suïcides que ens governin com abans
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals
Sospires, busques conscient la màgia
aquell anhel de la infancia
aquella energía que no s’acaba mai
Emprens el repte d’una vida solitària
com una bona pregària, la que surt de dins del cor
Ja has trobat una sortida
Vols prendre el pols a la vida
Es veu millor en la distància
Vull venir amb tu
Contemplarem el món des d’un miratge…
No puc esperar, ha de ser aviat…
Vull canviar el món amb tu si vols… |